Quan heretar una casa és un regal enverinat

Un regal enverinat. Així descriuen els experts a les herències que tenen més passius que actius. Aquest és el cas de Daniel González, de 45 anys. La seva àvia va morir fa un any i, segons el testament, la casa del poble li corresponia als seus nets. És a dir, li tocava una quarta part del pis. No obstant això, quan van fer la taxació de l'habitatge, es van adonar que el valor de l'actiu era de tot just 80.000 euros. A més, la casa tenia comptes pendents perquè no s'havien pagat els impostos, els serveis públics ni la hipoteca en els últims anys. Els deutes ascendien a més de 100.000 euros, per la qual cosa tots els nets van prendre la decisió de rebutjar l'herència. “Em va fer pena renunciar a la casa, perquè tenia records d'infància molt felices, però no tenia com pagar”, assegura González, que treballa en una immobiliària a Madrid i cobra al mes uns 1.250 euros.

El seu cas és només un més entre les 56.108 persones que van rebutjar la transmissió a la qual tenien dret l'any passat. En total, al país es van anotar unes 354.250 adjudicacions per títol successori, una lleu caiguda del 0,7% respecte a 2022. Els espanyols van renunciar durant l'any passat a més herències que mai, afermant la tendència registrada en els últims exercicis i anotant així un nou rècord en la sèrie històrica, que actualitza des de fa més d'un decenni el Consell General del Notariat (CGN). El perfil del jove amb un salari baix és el que més difícil el té a l'hora de fer front al pagament dels impostos corresponents i possibles deutes.

L'advocat i soci en RSM, Guillermo Gastón de Iriarte, explica que, moltes vegades, les herències són un problema molt més que una solució. “Les causes que hi ha darrere del fenomen solen apuntar principalment a l'existència de deutes. Quan s'accepta una herència es converteix tot en un patrimoni únic i, si el llegat també té deutes, cal respondre amb els béns propis, per la qual cosa cada vegada es renuncia més al llegat de la família a Espanya”, assegura.

Per a Gastón, una de les raons per les quals l'any passat es va renunciar a més llegats que mai és que encara s'estan resolent moltes herències dels milers de morts durant la pandèmia de la COVID-19.

A favor de l'Estat
El patrimoni d'Antonio Luque, de 39 anys, va acabar en mans de l'Estat. Els seus pares en morir li van deixar un pis als afores de Madrid valorat en 110.000 euros. No obstant això, els deutes ascendien a 140.000 euros. Ell només guanyava 1.100 euros al mes i, encara que li feia molta il·lusió tenir el pis on havia crescut, va haver de renunciar a l'herència. Els altres hereus també van rebutjar l'immoble, per la qual cosa l'Estat va acabar adquirint l'actiu.

Els espanyols solen rebutjar les seves herències per les elevades quantitats de deute que amaguen. Entorn d'aquesta situació, que s'ha anat agreujant, han nascut tot tipus de negocis per a comprar, vendre i trobar herències. És el cas de l'empresa de Juan Ignasi Deu, que es dedica a comprar herències sense necessitat d'arribar a un acord amb els amos o hereus. “Ens dediquem a evitar incòmodes discussions entre familiars i que la gent no hagi de fer tots els processos judicials, que poden ser molt llargs. Nosaltres els comprem l'herència en 72 hores”, assegura Deu, que va estar acompanyant a Luque en tot el seu procés fins que va decidir renunciar a l'herència. “Ens va cridar i va dir que anava a rebre una herència. La sorpresa va arribar quan el valor del deute, pels embargaments del pis, era molt major que el valor de l'immoble”, recorda.