Herències: així ha de redactar el testament la persona que té fills de diferents matrimonis segons la llei

La famosa frase de “fins que la mort us separi”, que se sol dir en els matrimonis contrets per l'església, ja no té el valor que tenia antany. Així ho demostren les estadístiques referides a nul·litats, separacions i divorcis que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE). I això té la seva conseqüència en les herències.

Anem a pams. Segons l'INE, durant 2023 es van produir 80.065 casos de separació i divorci. Es tracta d'una caiguda del 5,3% respecte a l'any anterior. Dit d'una altra manera, una taxa de 1,7 per cada 1.000 habitants.

D'aquesta quantitat, 76.685 van ser divorcis (95,8% del total), un 5,7% menys que l'any anterior. D'ells, el 14,9% ho van ser davant notari. Per tant, 3.380 van ser separacions (4,2%). Una altra dada de l'estadística de l'INE diu que va haver-hi 1.718 divorcis entre persones del mateix sexe (el 2,2% del total). D'ells, 832 van ser d'homes i 886 de dones. A més, va haver-hi 91 separacions (2,7% del total).

Com es reparteix una herència?

Amb tant de divorci, una de les conseqüències que comporta és que es formin noves parelles que en moltes ocasions sumen fills de totes dues parts. I llavors sorgeixen els dubtes a l'hora de repartir una herència.

D'altra banda, està la millora de la legítima: “Si aquesta part queda expressada en el testament, serà perquè un dels hereus rebrà més béns del difunt. D'aquesta manera, la llei permet al testador, si ho desitja, ampliar l'herència d'algun dels seus beneficiaris”.

I si no queda expressat en el testament? Llavors, aquesta part es repartirà de manera equitativa entre tots els hereus rebent així, cadascun, dos terços dels béns.

[Aquests són els documents que has de portar al banc per a poder retirar sense problemes els diners d'una herència]

Finalment, la lliure disposició. És a dir, un terç de l'herència que el testador pot lliurar a qui ho desitgi. “La llei permet que aquesta part dels béns, pugui ser cedida, en part o íntegrament, a qualsevol persona que sigui o no familiar directe o a alguna associació o entitat”, matisen.

Quina és l'excepció?

Tenint en compte tot l'anterior, i segons remarquen en el despatx d'advocats, “els fills que l'altre membre de la parella ha tingut fora del matrimoni actual, no són considerats fills propis del testador, per tant, no són hereus dels seus béns privatius”.

Llavors, quina seria la forma que aquests poguessin heretar? Perquè deixant-ho ben clar en el testament, en el terç de lliure disposició. Així mateix, es podria fer a través d'una donació en vida.

[Bones notícies per als fills als quals els pares deixen sense herència: això diu la llei]

En Aide Advocats també destaquen que hi ha alguns casos en els quals és possible que els fills de la parella sí que tinguin alguns drets sobre determinats béns o un immoble. I posen l'exemple d'una persona que compra un habitatge abans de tornar a casar-se però que, després de les segones núpcies, sol·licita una hipoteca per a poder pagar-la.

“En aquest cas, l'immoble adquireix una naturalesa mixta, és a dir, és privativa la part sobre el valor que representen les quotes que va pagar abans de celebrar el seu matrimoni i pot tenir caràcter de guanys la part que ha anat liquidant després del matrimoni”, subratllen.

Per tant, la segona esposa o espòs passaria a tenir una participació sobre aquestes quotes. És a dir, que els seus fills tindran també drets sobre aquest bé a la seva defunció.